dimecres, 21 de febrer de 2001

2001-2003: Joies robades

JOAN ISAAC - L'inici de El Club de la Cançó


 El 21 de febrer de 2001, Joan Isaac va inaugurar els concerts de El Club de la Cançó i engrescat pel projecte va passar a ser un més de la colla que el tiraven endavant.
 




     












Fotografies: Rossy López
http://www.clubcantautor.com/artistes/isaac/index.htm



Joan Isaac va participar en el cicle de música catalana i llatina organitzat per la Casa de Cultura de Girona, sota el lema “Cançó 2001”. Acompanyat del guitarrista Joan Garrobé va oferir un repertori d’adaptacions al català de temes de Luis Eduardo Aute, Pablo Milanès,…

Després d'haver rebut l'elogi de la crítica amb els seus dos últims discos. Planeta silenci i De vacances, Joan Isaac proposa ara un concert basat en adaptacions al català de peces de Luis Eduardo Aute, Jacques Brel, Paolo Conte, Pablo Milanès i altres figures de la cançó d'autor. 
Punt, El, 2001-02-26, p. 27.
  Joan Isaac versiona avui a Girona peces de cantautors d'arreu del món

XEVI PLANAS / Girona

• Joan Isaac presenta en concert avui a Girona un repertori basat en composicions de grans referents de la cançó d'autor d'arreu del món. El recital, que tindrà lloc a la Casa de Cultura i començarà a les 6 de la tarda, és d'entrada gratuïta i forma part del cicle Cançó 2001.



«Em ve de gust retre un homenatge a la cançó d'autor amb una selección de peces que he adaptat al català d'alguns dels meus principals referents en aquest gènere. He titulat el repertori que he triat amb el nom de Joies robades. El recital es completa amb alguns temes dels meus dos últims discos. Planeta silenci i De vacances, i amb tres cançons noves: L'home modem, Música i Tot era hivern», explica Joan Isaac.
Acompanyat de Joan Garrobé a la guitarra, Joan Isaac interpretarà adaptacions al català de peces de Silvio Rodríguez (L'unicorn), Pablo Milanès(Per no morir), Paolo Conte (Gènova per a nosaltres), Lucio Battisti (Penso en tu), Alejandro Filio (Sense la lluna), Pedro Guerra (Gent sola), Luis Eduardo Aute (La bellesa) i Joaquín Sabina (Jugar per jugar i Una cançó per a Magdalena).
Joan Isaac estudia la possibilitat d'incorporar a Joies robades temes de Jean Ferrat, Boris Vian, Fabrizio De André, Gilíes Vigneault, Chico Enarque, Jacques Brel, Roberto Vecchioni i Leo Ferré. 
Punt, El, 2001-03-25, p. 61.

CANÇÓ JOAN ISAAC . Xevi Planas

Joies robades de la gran cançó d'autor

• Hi ha artistes que se submergeixen en la seva obra sense considerar la història del gènere al qual es dediquen i n'hi ha que creen la seva obra justament amb la voluntat d'entroncar-la amb la tradició de la qual se senten continuadors. Joan Isaac és d'aquesta segona mena d'artistes. Aprofita qualsevol entrevista o intervenció pública per reivindicar la cançó d'autor i per deixar clara la seva adscripció a aquest gènere artístic independent, perdurable més enllà de les modes i altres contingències. Admira molts col·legues que donen prestigi al gènere i li agrada confessar-ho obertament. El seu desig d'agrair els bons moments que li han fet passar algunes cançons especialment estimades l'han dut a preparar un seguit d'adaptacions al català de composicions referencials per a ell, de cantautors ben diversos i d'indrets molt diferents: Paolo Conte, Silvio Rodríguez, Joaquín Sabina, etc.

A l'auditori Josep Viader de la Casa de Cultura de Girona, en el marc del cicle de recitals Cançó 2001, Joan Isaac va avançar diumenge una mostra de Joies robades, el muntatge que prepara per homenatjar la cançó d'autor amb una selecció de grans temes del gènere. Amb l'esplèndid acompanyament de Joan Garrobé a la guitarra, Joan Isaac va fer-se seves peces memorables i fins i tot en alguns casos va interpretar-les amb una capacitat de suggestió més potent que la de les versions originals. Penso en tu, de Lucio Battisti, Per no morir, de Pablo Milanès, Gènova per a nosaltres, de Paolo Conte, Jugar per jugar, de Joaquín Sabina, La bellesa, de Luis Eduardo Aute, o Gent sola, de Pedro Guerra, són algunes de les joies robades que diumenge Joan Isaac va voler compartir, amb humilitat i respecte, amb emoció i convicció, amb el públic que omplia la sala.

El repertori del recital es va completar amb algunes cançons escrites per Joan Isaac, algunes de les quals (com Gràcies, vida, gràcies o Nits) d'una qualitat equiparable a la de les que el cantant va versionar. Ja en l'apartat de bisos, Joan Isaac va obsequiar l'audiència amb dues excel·lents cançons noves: L'home modern, aguda crítica d'alguns hàbits de la societat contemporània, i Música, cant d'amor a l'art com a fidel acompanyant de la persona en el periple vital.

Els dos últims discos de Joan Isaac han entusiasmat els seguidors de la cançó en català. Escoltant el grapat de bones cançons que no ha enregistrat mai i que diumenge va oferir a Girona, tot sembla indicar que el pròxim compacte de Joan Isaac també serà una altra obra indispensable per als aficionats al gènere.
•Músics: Joan Garrobé (guitarra) i Joan Isaac (veu).
Lloc: Auditori Josep Viader de la Casa de Cultura. Girona.
Dia: Diumenge 25 de març del 2001.
Punt, El, 2001-03-28, p. 39.
CALDES DE MALAVELLA
•A les 10 del vespre, a la plaça
de l'Ajuntament, recital de cançó
catalana a càrrec de Joan Isaac.
Punt, El, 2001-07-13, p. 49.
  El 16 d’agost va fer un concert a Prada de Conflet dins de la XXXIII Universitat Catalana d’ Estiu.
  Joan Isaac farà una gira per l'Amèrica del Sud, amb Toni Xuclà
• Barcelona. El cantautor català Joan Isaac realitzarà per primer cop una gira per l'Amèrica del Sud, des del 21 de setembre fins al 7 d'octubre. Isaac actuarà a l'Argentina; el Perú, Bolívia i Xile i presentarà els dos discos que actualment té en el .mercat. Planeta Silenci i De vacances. En les seves actuacions sud-americanes, el cantautor català estarà acompanyat pel músic Toni Xuclà, que també presentarà el seus darrers treballs. Isaac està "preparant actualment un nou disc, en què versionarà artistes com Aute, Sabina i Milanès, entre d'altres. / EFE
Punt, El, 2001-09-06, p. 43.
 

El 19 d’octubre va presentar el seu darrer disc i peces de nova creació a l’Auditori Barradas de l’Hospitalet.

Joan Isaac presenta cançons del seu darrer disc

En els darrers mesos ha viatjat a Sudamèrica per presentar aquest treball. Ha tornat amb les piles carregades per la positiva experiència que ha tingut a l'altra banda de l'Atlàntic. Ara, al Barradas, presentarà obres d'aquest darrer disc i també peces de nova creació.
Joan Isaac es troba en aquests moments, treballant en un nou disc que sota el títol Joies robades vol recopilar poemes que ells mateix ha musicat i versions de cançons de grans autors com Aute, Sabina, Pablo Milanés o Paulo Conte.


El festival Tenco 2001 tindrà lloc del dijous al dissabte de la setmana entrant a la ciutat lígur de Sanremo. Entre els actes programats en el marc del festival destaquen un homenatge al cantautor Sergio Endrigo i la presentación de Lettere celesti, un disc col·lectiu amb cançons sobre pregàries laiques. El català Joan Isaac, que interpretarà una composició de Sergio Endrigo al Tenco 2001, és l'únic cantant no italià inclòs a Lettere celesti, en el qual també han pres part Franco Battiato, Angelo Branduardi, Francesco Guccini i Vasco Rossi, entre altres artistes.
Punt, El, 2001-10-21, p. 68.








8) Una supplica marina (Joan Isaac)



 

Joan Isaac enregistrarà en concert un disc amb adaptacions al català de temes de cantants estrangers

XEVI PLANAS / Barcelona

Joies robades serà el títol del nou compacte de Joan Isaac, que el cantant enregistrarà en viu en dos recitals a la sala L'Espai de Barcelona els dies 1 i 2 de febrer. El disc inclourà adaptacions al català de composicions de diversos cantautors estrangers. La bellesa, de Luis Eduardo Aute, Per no morir, de Pablo Milanès, i Mar i lluna, de Chico Buarque, són algunes de les cançons que formaran part d'aquest disc: Joan Garrobé s'encarregarà dels arranjaments de les versions i dirigirà el grup que acompanyarà Joan Isaac en les actuacions a L'Espai.

Joan Isaac ha protagonitzat amb èxit aquest mes una gira per l'Amèrica Llatina que l'ha dut a cantar a Lima i Buenos Aires, entre altres ciutats. La bona acollida que ha rebut Joan Isaac en aquesta seva primera tanda de concerts al continent americà ha despertat la curiositat de programadors de Lima interessats a organitzar més actuacions de l'artista català al Perú.

El festival Tenco, considerat el més important del món en l'àmbit de la cançó d'autor, ha convidat Joan Isaac a participar, al costat de Luis Eduardo Aute, en l'homenatge a Sergio Endrigo que tindrà lloc dissabte a Sanremo en la nova edició del certamen. Joan Isaac ja va
triomfar l'any passat al Tenco. Entre els actes programats en l'edició d'aquest any hi ha la presentación de Lettere celesti, disc col·lectiu amb composicions sobre pregàries laiques, en el qual han pres part Joan Isaac, Franco Battiato, Angelo Branduardi i Giorgio Gaber, entre altres cantautors.
Luis Eduardo Aute i Joan Isaac cantaran junts al programa televisiu Ágora el 29 d'octubre.
Punt, El, 2001-10-22, p. 41.

 La crònica
XEVI PLANAS                                                                                                                          

La justa recuperació de Sergio Endrigo al Tenco


• No deu ser casual que el terme cantautor l'inventés la indústria musical italiana. Probablement no hi ha cap cultura que pugui presentar tants cantautors de qualitat per metre quadrat com la italiana. El festival Tenco, considerat el més important del món en l'àmbit de la cançó d'autor, va oferir en la seva vint-i-sisena edició, del dijous al dissabte passats, una mostra esplèndida de tres interessants generacions de cantautors en italià, reforçada amb algunes impactants actuacions d'artistes que s'expressen en altres llengües.
Amb la seva impressionant veu, Ute Lemper, guanyadora del premi Tenco 2001 a la miillor trajectòria en el gènere de la cançó d'autor, va fascinar l'audiència en la vetllada de dijous al teatre Aristón de Sanremo. Entre els artistes.que van sortir al mateix escenari aquella nit van destacar Vinicio Capossela, La Crus i Bruno Lauzi. Capossela, amb la complicitat del nord-català Pascal Comelade, va crear una atmosfera de somni amb la seva música de manovella. La boirosa experimentació sonora de La Crus va contrastar amb el vitalisme dels textos del grup. Naturalíssim com un cantant de caramelles, el veterà Lauzi va convertir la senzillesa interpretativa en una virtut envejable. Després de tres anys sense donar senyals de vida artística. Cristiano De André va reaparèixer ple d'energia i d'idees en la vetllada del divendres, en què els dos grans triomfadors van ser Sergio Cammariere i Enzo Jannacci. Cantautor encara per descobrir, Cammariere duu la música a les venes i va exhibir un talent singular com a pianista. Lettera da lontano, un magnífic cant a la relació epistolar, és la composició més rodona que va interpretar Jannacci, que va clavar uns quants dards al cor del poder governador de la societat contemporània, Laurie Ariderson, també guardonada amb el Tenco 2001, va sobtar amb la seva capacitat per explorar les possibilitats de les noves tecnologies al servei de la música.


Luis Eduardo Aute, Gino Paoli i Joan Isaac, al teatre Ariston de Sanremo. Foto: Xevi Planas

La nit de dissabte va ser potser la més emotiva del Tenco 2001. Centrada especialment en l'homenatge a Sergio Endrigo, va reunir, entre altres, Luis Eduardo Aute, Gino Paoli i el català Joan Isaac. Aute, que tancava la triada de guardonats amb el Tenco 2001, va convèncer el públic establint-hi una bona connexió. Va cloure la seva intervenció cantant a mitges una peça de Sergio Endrigo amb Joan Isaac, que amb la personalitat de la seva veu va captivar de nou els fidels del Tenco.. La traca final va arribar amb el lúcid monòleg políticament incorrecte de l'actor Beppe Grillo, les brillants evocacions de l'univers de Sergio Endrigo a càrrec de la jove Tosca i el veterà Gino Paoli, i l'actuació de l'homenatjat, autor de cançons memorables que la indústria musical ha arraconat a la pena de l'oblit no reeditarit-li els discos. Reçuperar-lo al Tenco ha estat fer un acte de justicia.
Punt, El, 2001-10-31, p. 52.


El hijo del Che Guevara, Camilo Guevara, asistirá al segundo festival Solidaridad con Cuba, que tiene lugar hoy en el Pabellón Olímpico de Badalona y cuyos beneficios se destinarán a la compra de materias primas para la elaboración de medicamentos en Cuba. El festival está organizado por las 76 entidades y organizaciones que forman la plataforma Defensa de Cuba, creada para combatir la ley Helms-Burton, en la que se basa el bloqueo económico de EE UU contra ese país. Guevara agradeció ayer la solidaridad catalana y señaló: 'Cualquier acto de solidaridad hacia nuestro país será muy agradecido, ya que Cuba está sola'. El festival contará con las actuaciones de Quintín Cabrera, Camàlics, Gerard Quintana, Pere Tàpias, José Meneses, Brazuca Matraca, Rita la Caimana y Joan Isaac.- EFE 2001-11-24
 

A punt de complir cinquanta anys, Joan Isaac es va obrir el 2002 a nous públics gravant algunes cançons en italià per a discos col·lectius (en els quals apareix al costat de grans figures de la cançó d’autor universal) i va publicar el compacte Joies robades, avalat per un text de presentació de Sergio Secondiano Sacchi, membre de l’equip directiu del Club Tenco. Hi homenatja la cançó d’autor amb una col·lecció de versions en català de composicions d’artistes que admira, entre els quals hi ha el cubà Silvio Rodríguez, l’italià Roberto Vecchioni i el mexicà Alejandro Filio, que canten en català en el disc en la primera ocasió en què graven en una llengua que no és la seva.


El 2 i 3 de febrer va enregistrar en directe a l’Espai el seu nou disc “Joies robades”.
Concert a la sala L’Espai de Barcelona al febrer de 2002, enregistrant “Joies robades”. Foto: Martí Escuder
 
Cada uno tiene sus mitos particulares, a menudo mitos sentimentales que han hecho camino en la crónica de la vida acompañando nuestros miedos, nuestros anhelos, nuestras emociones. Mitos individuales y a la vez colectivos, extrañamente rescatados del olvido gracias a la persistencia de la emoción que nos generaron. De todos los cantantes de nuestra crónica sentimental colectiva, y exceptuando al gran Raimon, maestro de emociones como nadie, mi personal veneración mitológica se llama Joan Isaac, cantante de silencios y humildades, sensibilidad pura que me eriza la piel desde aquella Margalida que puso canción a la pena profunda e indignada que la muerte de Puig Antich nos causó. Después vinieron más canciones -aunque no muchas, que lo suyo no es prodigarse en exceso-, y con ellas llegaron más emociones compartidas, más densidad sentimental, más complicidad. Voy a estar en la primera fila del Espai esta noche no sólo para testimoniar el aprecio por esa delicada magia cantada que emana de Joan Isaac, sino quizá, también, para rendir homenaje a las emociones que me hizo y me hace sentir. Amores y penas y esperanzas, belleza en forma de canción.
...
“La canción siempre ha sido crítica, y ello incomodaba al poder', 'éramos una conciencia no controlada, no asimilada, y por ello era mejor que desapareciéramos”...
...Esta noche en el Espai cantará Isaac. Lo hará porque le da la gana, porque no vive de ello, porque a pesar de todo es un cantante. Habrá emoción y sentimiento. Pero será la emoción de lo íntimo, alejado el país de sí mismo, extraño a sí mismo. 'La cançó? Som els darrers cantants. No ho dubtis'. Saturno, cuando devora, lleva barretina.
                                                                            Pilar Rahola.
El País. 2 de febrero de 2002
 

CRÍTICA DE CANCIÓN

La sana envidia de Joan Isaac

JOAN ISAAC

Intérpretes: Joan Isaac (voz); Joan Garrobé (guitarras); Jordi Camp (bajo); David Simó (batería); Xavier Ibáñez (piano y teclados); Quartet de Cordes Invisibles
Lugar y fecha: L'Espai (2/II/2002)
Joan Isaac ha protagonizado este fin de semana dos conciertos en L'Espai, grabando en tan institucional escenario el que será su próximo disco, “Joies robades”, que estará en la calle en marzo o abril. Aunque nuestro protagonista empezó a dar guerra en los años setenta, “Joies robades” será la tercera placa digital en su currículo. En 1998, y tras catorce largos años de mutismo fonográfico, “resucitó” con el disco “Planeta silenci”, al que siguió “De vacances” (2000).
En las últimas dos temporadas el de Esplugues ha desplegado una intensa actividad fuera del ámbito lingüístico catalán. Ha actuado en el Club Tenco de San Remo y el Folk Club de Turín, amén de realizar una gira sudamericana con parada y fonda en Argentina, Bolivia y Perú.
El título del próximo álbum de Joan Isaac alude a la configuración del repertorio, construido a base de canciones ajenas que el músico ha “robado” y ha traducido al catalán. Números todos ellos que el propio artista hubiese querido escribir y que –según reconoció en la gala del sábado– le hacen sentir sana envidia de sus respectivos autores.
Joan Isaac interpretó un total de trece adaptaciones, empezando por la impecable “La cançó dels vells amants”, de Jacques Brel. El posterior viaje recaló en Madrid yMéxico, Brasil y las islas Canarias, el Caribe e Italia. En el plano estrictamente musical, el invento adquirió un plus de calidad gracias a los buenos oficios del Quartet de Cordes Invisibles de Pere Bardagí.
Entre lo mejor resuelto de la noche figuran “La bellesa” (Luis Eduardo Aute), “Per no morir” (Pablo Milanés), “Gènova per nosaltres” (Paolo Conte) y la abolerada “Sense la lluna”, de don Alejandro Filio. En la tanda de bises, el artista incluyó dos canciones de su autoría todavía inéditas: “Només han passat cinquanta anys” y la notable “L'home modern”, un mordaz retrato de cierto sujeto que “no fuma ni beu / per ell tot té un preu”. El dicho que equipara traductor y traidor está –al menos esta vez– totalmente fuera de lugar. Las versiones propuestas por Joan Isaac no sonaron forzadas en ningún momento, y demostraron a menudo gran ingenio por parte del adaptador. Ahí estaba “Una cançó per Magdalena”, de Pablo Milanés y Joaquín Sabina: una composición robada que Joan Isaac ha convertido en legítimamente propia.
Donat Putx. La sana envidia de Joan Isaac. La Vanguardia p.43,2002-02-05

CANÇÓ
Joan Isaac

De guant blanc
J.M. Hernández Ripoll

Joan Isaac (veu), Joan Garrobé (guitarra), Jordi Camp (baix), David Simó (bateria), Xavier Ibáñez (teclats) i el Quartet de Cordes Invisibles. L'Espai, 2 de febrer.
Joan Isaac ha gravat en dos concerts a L'Espai el que serà el seu tercer disc des de la seva reaparició el 1998. El títol, Joies robades, defineix el concepte d'aquest treball que s'espera per la primavera: el robatori de 13 cançons de cantautors de diverses procedències per adaptar-les al català (excepte La cançó dels vells amants, de Brel, que és de Josep Maria Espinàs) i donar-los una musicalitat d'accentuat caràcter simfònic. Amb la revisió d'aquests temes, el cantautor es converteix en un lladre de guant blanc, un pispa que no només demostra tenir un gran respecte per la personalitat de cada peça sinó que, a més, les mima i les protegeix de qualsevol macadura. Vist i sentit el resultat, podríem dir que Isaac estima igual o més aquestes cançons que els seus autors. Possiblement perquè des de sempre les ha considerat seves.
El concert de L'Espai va començar amb una curta revisió de temes anteriors, entre els quals Alícia i el mirall i Gràcies, vida, gràcies, totes dues integrades al seu anterior treball De vacances. Utilitzant el recurs d'anar afegint instruments a mesura que avança el concert, Joan Isaac va començar de seguida a oferir aquestes "joies" que "ha robat" per "enveja sana", com ell mateix va dir dissabte des de l'escenari. Per interpretar les 13 cançons (prova que no és supersticiós), Joan Isaac guia l'espectador per un viatge a través de dos continents que comença a França amb La cançó dels vells amants, de Brel, i acaba a Itàlia amb E penso a tè, de Lucio Battisti. El resultat final és que Isaac ha realitzat un projecte meticulós i molt treballat que li ha permès sortir-se prou bé de feines tan complicades com interpretar els dobles sentits que Aute va escriure a Una de dos, o les de traduir la indomable verbositat de Joaquín Sabina present a un Jugar por jugar a ritme de valset. Interpreta totes aquestes versions amb una veu convincent que creix al costat del lirisme d'un quartet de corda que infla la partitura. Amb aquest treball, Joan Isaac es reafirma com un dels grans referents de l'actual cançó catalana, malgrat que encara li falta una presència escènica més elaborada.
Si per una banda Joan Isaac s'ha complicat la vida amb l'elecció de cançons com les esmentades, per una altra ha preferit nodrir-se de les grans personalitats de la cançó internacional. Entre les tretze versions, només descobrim un nom: el de Roberto Vecchioni i la seva La lettere d'amore. Pedro Guerra, Chico Buarque, Alejandro Filio, Pablo Milanés, Silvio Rodríguez i Paolo Conte són la resta dels autors versionats. Noms que ens donen una pista definitiva sobre la postura d'Isaac respecte a la cançó anglosaxona.                 AVUI 2002-02-06
 
 
Després de tornar d'Itàlia - on ha participat per segon any consecutiu al prestigiós festival Tenco - Joan Isaac prepara el seu disc en directe. Es dirà Joies robades i contindrà la versió personal del cantautor sobre temes que han composat altres col·leges de profesió. L'oportunitat de sentir en català les cançons de gent com Luis Eduardo Aute, Paolo Conte, Pedro Guerra o Silvio Rodriguez.

L’1 de març participa en la 7a edició del cicle de cançó d’autor Barnasants.

Atles musical, una llengua de convit
La Direcció General de Política Lingüística, en el marc de l'Any mossèn Alcover, ha programat la producció i edició d'un CD titulat "Atles musical. Una llengua de convit". La iniciativa pretén commemorar de manera moderna el que va representar la Lletra de Convit que l'any 1901 Alcover va fer pública, no només una iniciativa lingüística, sinó també de dinamització social.

«Atles musical» recull cançons de 35 artistes en les diferents variants dialectals del català
…Aquest disc doble,' que aplega cançons de trenta-cinc artistes, amb l'objectiu de difondre a través de la cançó les característiques de les diverses variants dialectals del català…

…Entre els trenta-cinc participants que intervenen en el disc hi ha cantants, i grups de diversos gèneres i diferents generacions: Ja T'Ho Diré, Uc, Aires Formenterencs, Gerard Jacquet, Sopa de Cabra, Josep Tero, Joan Isaac, Els Pets, Càlic, El Pont d'Arcalís, Anton Abad,-Al Tall, etc.
Punt, El, 2002-03-18, p. 36.
 


El 13 de juny va participar a l’homenatge al periodista Salvador Escamilla amb motiu dels seus 40 anys d’activitat profesional.
El 12 de juliol va fer un concert a Mollet dins de l’11é Festival de Trobadors i Joglars.

Un cicle de concerts fa reviure a Canet de Mar l’esperit de les 6 hores de cançó

L' 11 d'octubre tindrà lloc la taula rodona Cançó: i a partir d'ara, què?, complementat amb la projecció de la pel·lícula, amb la participación de Francesc Bellmimt, Àngel Casas, Ramon Muntaner, Joan Isaac i Lluís Gendrau.
Diari de Girona 2002-09-07

Silvio Rodríguez i Luis Eduardo Aute canten en català en el nou disc de Joan Isaac, «Joies robades»

XEVI PLANAS / Barcelona

• El cubà Silvio Rodríguez, l'italià Roberto Vecchioni i el mexicà Alejandro Filio canten en català a Joies robades, el nou disc" de Joan Isaac. Fins ara aquests tres cantautors no havien gravat mai en una llengua que no fos la seva.
Joies robades, que Discmedi treu al mercat aquest mes, inclou també la col·laboració de Luis Eduardo Aute, que canta a La bellesa (versió catalana de La belleza), i Joan Manuel Serrat, que ha posat la veu a Aquelles petites coses, adaptació al català de Aquellas pequeñas cosas.
En paraules de Joan Isaac, Joies robades és un homenatge a la cançó d'autor. L'artista barceloní hi interpreta en català adaptacions de cançons dels repertoris de Pablo Milanès (Per no morir), Roberto Vecchioni (Les cartes d'amor), Jacques Brel (La cançó dels vells amants), Luis Eduardo Aute (La bellesa i Una de dues). Chico Buarque (Mar i lluna), Alejandro Filio (Sense la lluna), Pedro Guerra (Gent sola), Joaquín Sabina (Jugar per jugar i La Magdalena), Silvio Rodríguez (L'unicorn), Paolo Conte (Gènova per a nosaltres) i Joan Manuel Serrat (Aquelles, petites coses). Joan Isaac també interpreta en la cloenda del disc una cançó en italià amb text de Sergio Secondiano Sacchi, Il momento per lei, en la qual col·labora Mauro Pagani, que va ser el líder del conjunt italià Premiata Forneria Marconi. Xavier Ibáñez i Joan Garrobé són els autors dels arranjaments de la major part de les cançons de Joies robades.
L'origen d'aquest disc es troba en el repertori dels recitals que Joan Isaac va oferir el 2 i el 3 de febrero d'aquest any a la sala L'Espai de Barcelona.
Punt, El, 2002-10-27, p. 77.

  


Joies robades

1. Per no morir
2. Les cartes d’amor
3. La cançó dels vells amants
4. La bellesa
5. Mar i lluna
6. Sense la lluna
7. Una de dues
8. Gent sola
9. Jugar per jugar
10. L’unicorn
11. Gènova per a nosaltres
                                                12. La Magdalena
                                                13. Presentació
                                                14. Aquelles petites coses
                                                15. Il momento per lei 


Arranjaments: Ares Tavolazzi, Xavier Ibáñez, Joan Garrobé i Pietro Cantarelli
Producció musical: Xavier Ibáñez i Sergio Secondoiano Sacchi
Xavier Ibáñez (piano i teclats)
Joan Garrobé (guitarres)
Jordi Camp (baix elèctric)
David Simó (bateria)
Pere Gómez (percussions)
Pere Bardagí (violí)
J. Enrique Tarrassó (violí)
Xavier Blanch (viola)
Joaquim Alabau (violoncel)
Xavier Figuerola (saxo i clarinet)
David Palau (guitarra elèctrica i acústica)
Pietro Cantarelli (piano, programació de teclats i acordió)
Mauro Pagani (violí)


Enregistrament:
Sala L'Espai de Barcelona (2 i 3 de febrer de 2002)
Estudi 84 de Barcelona (per David Casamitjana)
Estudio Ojalá de l'Havana (per Maikel Barzaga)
Estudios Eurosonic de Madrid (per Oscar Claros)
Ufficine Meccaniche de Milà (per Peppe De Angelis)
Estudis Aurha (per Maurizio Tonelli)
Mescla:
Estudi 84 (per David Casamitjana)
Masterització:
Estudis Aurha d'Esplugues de Llobregat
Fotografia:
Roberto Coggiola, Martí Escuder i Juan Miguel Morales
Disseny gràfic:
Nacho Vizcaino, Albert Bernal i Javier Arredondo
Febrer-setembre de 2002




El 31 d'octubre de 2002 va estrenar el disc Joies robades a El Sielu de Manresa.

JOAN ISAAC - Joies robades

Avui vol que sigui aquí on s'estreni el seu disc "Joies robades", un recull d'autèntiques joies de la cançó d'autor, totes versionades per ell en català. El disc, a més, compta amb el valor afegit de sentir-hi cantar -en la nostra llengua- a alguns dels propis autors: Roberto Vecchioni, Luís Eduardo Aute, Alejandro Filio, Silvio Rodríguez, Joan Manuel Serrat. Que aquest "Joies robades" s'estreni a El Sielu, a El Club de la Cançó, ens omple d'orgull a la vegada que celebrem que un treball d'aquesta categoria sigui l'obra d'algú que és de casa.




Vaig conèixer les cançons d'en Joan Isaac fa molts anys. En tenia quinze quan vaig adquirir el disc "Viure" i va ser en aquella època quan vaig prendre el gust per la cançó d'autor. Es podria dir que la cançó es fonamenta en tres eixos bàsics: l'equilibri entre la melodia, el text i la justa interpretació del vers i la paraula. Llavors ja vaig entendre la gran distància que separa aquest univers més intimista de les estructures lineals del pop i la música lleugera.
"Viure" em provocà un devessall de sensacions, de la mateixa manera que altres obres que arribaren a les meves mans: "Liebeslied" d'en Toti Soler, "Veus de lluna i celobert" d'en Ramon Muntaner, "La Catedral" d'en Sisa, "Res no és mesquí" d'en Serrat... Les cançons de "Viure" m'han acompanyat a mi i a molts altres amics tots aquests anys: "Un dia partiré" (posteriorment recuperada en el disc "De vacances", obra essencial del retorn d'en Joan), "Els poetes", adaptació de Josep Mª Espinàs d'un tema de Louis Aragon i Jean Ferrat on se'm van revelar noms de grans creadors que a partir de llavors han format part de la meva quotidianitat: Salvat, Carner, Machado...Em vénen a la memòria: aquells silencis llargs dins les cançons; en Rimbaud, Chopin, Bach, en Mozart o en Ravel; els records d'un vençut; un canotier palla beige; massa ràpid cremem el temps que ens han donat; els til·lers de les comes; la bandera negra al cor o bé la cinta negra dels nostres ulls. Després vingué "Barcelona ciutat gris", disc que recordo amb una gran melanconia i us asseguro que produïa els seus efectes en els hiverns boirosos a la ciutat de Lleida.
Tot aquest bagatge: Brel, Brassens, Conte, Ovidi, Al Tall, ... ha propiciat, al cap dels anys, que també hagi gosat dir quelcom en això de la cançó amb el meu grup Túrnez & Sesé.
En Joan Isaac, avui, ens porta "Joies robades" -(dret legítim de l'home que sempre intenta posseir allò que més estima)-. Penso que amb el temps esdevindrà una obra imprescindible per a tots els qui estimem l'art de la música i el vers. En Joan ha adaptat l'obra de grans artistes d'inconfusible personalitat i ha evidenciat que ell també posseeix aquell estil que fa únics i amb veu pròpia uns pocs escollits. S'ha apropiat d'aquestes cançons des de l'arrel més profunda i les ha fet seves. Nosaltres, avui, homes i dones de fortuna, li demanarem que reparteixi aquest botí equitativament entre tots els presents al Club de la Cançó. Cadascú de vosaltres s'endurà cap a casa una petita part d'aquest preuat tresor per sempre més.
Daniel Sesé
Músic. Del grup Túrnez & Sesé

 Fotografies: Josep Rojas 
 

Un homenatge a la cançó d'autor d'arreu del món

Joan Isaac publica «Joies robades», en què Silvio Rodríguez, Roberto Vecchioni i Luis Eduardo Aute, entre altres artistes de projecció internacional, canten en català.

XEVI PLANAS

• Joan Isaac homenatja la cançó d'autor d'arreu del món en el seu nou disc, Joies robades, que acaba de publicar a Discmedi. L'artista barceloní hi interpreta adaptacions al català de composicions dels repertoris de Pablo Milanès, Roberto Vecchioni, Jacques Brel, Luis Eduardo Aute, Chico Buarque, Alejandro Filio, Pedro Guerra, Joaquin Sabina, Silvio Rodríguez, Paolo Conte i Joan Manuel Serrat. A més, s'hi estrena com a cantant en llengua italiana amb la composició Il momento per lei, en què també canta Mauro Pagani, que va ser el líder de la Premiata Forneria Marconi.
Enregistrat a Barcelona, l'Havana, Milà i Madrid, Joies robades inclou la col·laboració de diversos artistes de projecció internacional cantant en català: Roberto Vecchioni (Les cartes d'amor), Luis Eduardo Aute (La bellesa), Alejandro Filio (Sense la lluna), Silvio Rodríguez (L'unicorn) i Joan Manuel Serrat (Aquelles petites coses).
«Aquest és un disc dedicat als qui estimen la cançó d'autor, com els impulsors del Club Tenco», comenta Joan Isaac.
 Presència, 2002-11-22, p. 30. 
 

Tretze joies robades i una de compartida

X.P.

Joies robades conté tretze joies robades i una en què Joan Isaac firma la música del tema. Aquestes són les opinions del cantant barceloní sobre les peces.

Per no morir. «Una cançó de desamor de Pablo Milanès nascuda d'un amor intensíssim.»
Les cartes d'amor. «Un brillant exercici d'estil de Roberto Vecchioni d'explorar amb una cançó l'univers de Fernando Pessoa.»
La cançó dels vells amants. «Una obra mestra de Jacques Brel.»
La bellesa. «Una peça de Luis Eduardo Aute que em va canviar la manera d'entendre la vida.»
Mar i lluna. «Una troballa d'harmonia musical extraordinària firmada per Chico Buarque.»
Sense la lluna. «Un cant d'amor ple de subtilitat d'Alejandro Filio, un cantautor mexicà encara poc conegut.»
Una de dues. «Un tema en què Luis Eduardo Aute planteja un triangle amorós amb molt de sentit de l'humor.»
Gent sola. «Una preciosa composició de Pedro Guerra que m'hauria agradat escriure.»
Jugar per jugar. «Un desig d'utopia de Joaquin Sabina.»
L'unicorn. «Una sensible evocació de Silvio Rodríguez de les coses perdudes que enyorem i dels somnis impagables.»
Gènova per a nosaltres. «Una pintura magnífica de Paolo Conte del bigarrat paisatge humà i físic de Gènova.»
La Magdalena. «Una peça en què Joaquin Sabina es mostra alhora canalla i tendre.»
Aquelles petites coses. «Una cançó de Joan Manuel Serrat breu en extensió i profundíssima en intenció.»
Il momento per lei.«El resultat del primer repte que em plantejo de posar música a un text en llengua italiana, escrit per un autor de lletres de cançons d'una gran qualitat, Sergio Secondiano Sacchi.»
Presència, 2002-11-22, p. 30.
 

El 15 de desembre participa en la XI Marató de TV3.



Dimmi la verità
Joan Isaac i Luis Eduardo Aute








"La 'cançó' todavía arrastra la mochila de la reivindicación"

Mientras en muchos círculos todavía se sigue cuestionando la validez actual de la canción de autor, los estantes de las tiendas especializadas han acogido en estas fiestas navideñas unas pequeña perla de la especialidad: Joies robades, suficiente por sí sola para desmantelar cualquier teoría contraria. El responsable es uno de los cantautores más veteranos del panorama catalán: Joan Isaac, que desde su regreso a los escenarios, en 1998, no ha dejado de sorprender mostrando una vitalidad creativa en constante ascensión.
Joies robades (Discmedi) es un trabajo distinto no sólo en la trayectoria de Joan Isaac (Esplugues de Llobregat, 1953), sino en toda la discografía catalana reciente. Isaac ha querido rendir un homenaje a otros cantautores traduciendo al catalán algunos de sus temas más emblemáticos y contando, en algunos casos, con sus propias voces para cantar sus textos en catalán. Así, Silvio Rodríguez, Alejandro Filio, Joan Manuel Serrat, Aute y Roberto Vecchioni han unido su voz a la del barcelonés para consolidar un obra descaradamente diferente. "Son joyas porque son grandes canciones que todo el mundo conoce y que, con toda seguridad, han sido importantes en algún momento de su vida; más de una generación crecimos con estas canciones", explica Joan Isaac irradiando una satisfacción poco usual en un artista tan poco dado a la autocomplacencia como él. "Son robadas, pero se trata de un robo elegante ya que siempre he contado con el beneplácito de sus autores. El placer de cantar estas canciones a nivel particular, simplemente porque me emocionaban, acabó convirtiéndose en un proyecto en el que he invertido varios años. No se trata de un disco de versiones, es un homenaje a una gente que cree todavía en la emoción y en la sensibilidad ante la mediocridad reinante".
Isaac considera importante no sólo que estas canciones puedan cantarse en catalán, sino que sus propios autores se hayan implicado en el resultado. "Que Silvio Rodríguez, por ejemplo, cante en catalán demuestra una complicidad muy importante con nuestra lengua", prosigue Joan Isaac. Entre todos los temas adaptados por Isaac destaca una versión catalana de Aquellas pequeñas cosas, de Serrat, autor que nunca ha querido traducir sus canciones escritas en castellano al catalán ni a la inversa. "Cuando se lo pregunté pensé que me diría que no, pero, al contrario, le gustó la idea y ha acabado cantando conmigo la canción en el disco". La polémica sobre la necesidad de traducir textos castellanos al catalán prácticamente no había llegado al mundo de la canción. Isaac tampoco desea entrar en ella. "Traducir por traducir me parece absurdo", afirma contundente, "pero traducir cada una de estas canciones es como crear una canción nueva ya que surgen matices que estaban ocultos en la versión original".
Joan Isaac apareció en los escenarios catalanes en 1969 como cantante del grupo Nosaltres. En 1973 inició su carrera en solitario y un año después grababa su primer disco. Tras algo más de diez años de intensa carrera, Isaac se tomó 15 años sabáticos, para regresar en 1998 cargado de energía positiva. "En cuatro años he recuperado el tiempo perdido. En realidad no fue perdido, fue un tiempo de reflexión y desencanto al ver que en los años ochenta todos los esfuerzos se traducían en nada". Isaac no habla con la amargura de muchos sobre la caída de la cançó, al contrario. "A diferencia de otras, como la italiana o la francesa, la canción de autor en catalán arrastra la mochila de la reivindicación, se sigue pensando en ella como canción protesta. Sacarse ese peso de la espalda es difícil pero la gente ha de entender que simplemente hacemos canciones de forma diferente, trabajando la parcela literaria y buscando que la interpretación esté centrada en la emoción. Aquí todavía es dificilísimo vivir de este trabajo. Profesionales de la cançó sólo hay tres o cuatro, los demás tenemos que hacer otros trabajos para poder pagar la hipoteca y llevar a las hijas al colegio. Otro problema es que últimamente la gente está excesivamente mediatizada por la canción banal, pero poco a poco se van dando cuenta de que hay otras cosas y de que, además, pueden estar cantadas en catalán".                                                                                                           
Miquel Jurado. El País. 8 de enero de 2003

Las joyas traducidas de Joan Isaac

Joan Isaac, el cantautor nacido en el Baix Llobregat, es un artista inquieto y viajero, que ha forjado gran amistad con numerosos colegas de Europa y América. De esas experiencias deriva su nuevo proyecto, Joies robades, que hoy presenta en la sede madrileña de la SGAE. El disco, elegantemente presentado, contiene abundantes sorpresas: las "joyas robadas" son trece canciones de seis países diferentes que han sido traducidas al catalán por Isaac, Xevi Planas y Josep Maria Espinàs. Lo extraordinario es que un buen número de los autores se han prestado a grabarlas con Isaac en catalán: allí se puede escuchar a Luis Eduardo Aute, Silvio Rodríguez, Roberto Vechioni, Alejandro Filio y -el único habituado a cantar en catalán- Joan Manuel Serrat. Al final, Joan Isaac riza el rizo y canta una composición propia en italiano, en compañía del ilustre Mauro Pagani, el que fuera fundador del grupo Premiata Forneria Marconi.
Diego A. Manrique. El País. Madrid, 30 de enero de 2003





Joan Isaac presenta el seu nou disc a Girona després de rebre l'elogi unànime de la crítica espanyola. Cantarà les composicions de «Joies robades» aquesta nit a la sala La Planeta.
Després de 14 anys de silenci artístic, Joan Isaac va tornar als escenaris amb un recital a la sala La Planeta de Girona el 24 de gener del 1998. Aquesta nit (22.30), al cap de cinc anys, hi oferirà un altre concert amb les cançons de Joies robades , el compacte que va rebre l'elogi unànime de la crítica musical espanyola en la presentació que va tenir lloc la setmana passada a Madrid. Joies robades , amb més de 7.000 còpies, és un dels discos en català  més venuts d'aquesta temporada. 
Xevi Planas. Girona. El Punt 08/02/2003



Jordi Camp (baix), Joan Garrobé (guitarra), Xavi Ibáñez (teclats) i Lluís Ribalta (bateria) acompanyaran Joan Isaac en el recital d'aquesta nit a Girona. El retorn de Joan Isaac a La Planeta té un significat especial, segons comenta l'artista: «Estic molt agraït a La Planeta, perquè és la sala on vaig començar a cantar una altra vegada i és un espai sensible a la cançó d'autor, el gènere al qual dedico un homenatge en el meu nou disc. A Joies robades interpreto en català composicions d'alguns dels meus mestres en aquest ofici: Jacques Brel, Silvio Rodríguez, Luis Eduardo Aute, Paolo Conte...» Silvio Rodríguez és un dels cantautors de prestigi internacional que han volgut participar a Joies robades cantant en català. L'artista cubà, que fins ara mai no havia cantat en una llengua que no fos la seva, hi interpreta fragments de L'unicorn, una adaptació del seu tema El unicornio. També canta en català en el disc Luis Eduardo Aute, segons el qual La bellesa, versió de la seva peça La belleza, millora l'original. Un altre dels companys d'ofici que sent admiració per Joan Isaac és Paolo Conte, que, com recorda Sergio Secondiano Sacchi en la introducció del llibret de Joies robades, el va descobrir als anys vuitanta en una estada a Barcelona.
Joan Isaac se sent il·lusionat davant la resposta que ha rebut Joies robades: «Estic content perquè tant el públic com la crítica han valorat molt el disc. Moncho Alpuente, Carlos Tena, Diego Manrique, Jesús Ordovás, José Miguez López, Fernando González Lucini i alguns dels altres comentaristes musicals espanyols de més prestigi n'han parlat de manera elogiosa. També els crítics de cançó italians hi tenen molt d'interès.» La presentació de Joies robades a Barcelona es farà en un espai important amb la presència de diversos cantants convidats.

El 14 de febrero va fer un concert a Platja d’Aro.

El 30 de març va participar juntament amb una trentena d’artistes al concert que es va fer a l’avinguda Maria Cristina de Barcelona contra la guerra d’Iraq i sota el lema Donem una oportunitat a la pau.










Va musicalitazar algun poema.






Joan Isaac és l’autor de la peça que dóna nom al disc i que l’obre.






Al mes d’agost va fer un concert a la Universitat Catalana d’Estiu, el 14 de setembre va participar en la Fiesta del PCE al recinte de la Casa de Campo a Madrid i al setembre va participar en el Mercat de Música viva de Vic.


Festival Tenco 2003

 Amb Maria del Mar i Mauro Pagani al Tenco 2003




25 de octubre de 2003 - Teatre lliure - Barcelona

Homenaje: 12 canta a Brel

El 25° aniversario de la muerte de Jacques Brel, el pasado 9 de octubre, ha inspirado una iniciativa singular y difícilmente repetible: un doble recital a cargo de una docena de intérpretes amparado por el Teatre Lliure que tendrá lugar el viernes y sábado en el Espai Lliure de Montjuïc. Joan Manuel Serrat, Loquillo, Paco Ibáñez, Joan Isaac (éstos dos últimos, sólo el sábado), Quico Pi de la Serra y Sílvia Comes (ésta, sólo el viernes) son algunas de las voces que intervendrán en "12 canten Brel", idea de Joan Ollé. La elección del repertorio ha sido libre, y cada intérprete actuará o bien solo o acompañado de un músico. "El espacio no permite espectacularidades", precisó Ollé. Serrat atacará, con el apoyo del piano de Ricard Miralles, "Les vieux", y Paco Ibáñez se atreverá con el célebre "Ne me quitte pas". Loquillo abordará "Con elegancia", una pieza que grabó en el disco del mismo título, y Pi de la Serra hará suya "Les paumés du petit matin". Joan Isaac, que vendrá del festival Tenco, en San Remo, para actuar en el pase del sábado, adaptará, en catalán, "Amic Jacques". "Cantar como Brel es imposible, así que trato de pasar sus canciones por mi metabolismo interno, con toda la humildad del mundo", señaló ayer Joan Isaac. El recital, que se desarrollará por orden alfabético, concluirá con una grabación en vídeo del propio Brel. www.teatrelliure.com






Canet Cançó +d6
Segona edició del Canet Cançó +d6
• Joan Isaac: 1 de noviembre

La segona part del cicle Canet Cançó +d6 se centrarà en la cançó d’autor i es farà a l’envelat de Vil·la Flora. El preu de les entrades és el mateix per a cadascun dels quatre concerts, els que tenen com a protagonistes als cantautors Adrià Puntí, Lluís Llach, Pascal Comelade  i Joan Isaac.
Es preveu que els diferents artistes que actuïn al Canet Cançó +d6 facin referència al passat cultural de Canet o que homenatgin d’alguna manera el que va ser el poble acollidor del moviment de la Nova Cançó.



Joan Isaac va cloura el 27 de novembre a la sala La Planeta el cicle ACIC 2003.
















 


Joies restituïdes

JOSEP PUJOL

Per si no ho sabessin, fa cinc anys que Joan Isaac ha tornat a cantar. El 1998, a Girona, de nou va tornar a trobar-li el gust a trepitjar un escenari, i així va decidir-se per reprendre un camí ple d'inseguretats i trontolls. Ho explicava dijous passat, poetitzant-ho en una de les seves cançons autobiogràfiques, justament a la mateixa sala on va recomençar, La Planeta. Com tants altres cantautors, va ser engolit per la balena de Jonàs durant una temporada massa llarga, fins que ha retornat, en uns temps una mica més propicis per a la cançó catalana, una mena de cactus del desert que floreix com més advers i extrem sigui el clima. Des del compacte “Planeta silenci” (1998), poc a poc Joan Isaac ha anat reconquerint el territori que li és propi, i amb el “Joies robades” s'ha confirmat com un vell nou valor segur.
El plat del dijous no podia fallar, ja que era conformat per bones matèries primeres i millors cuiners. Infal·lible, en principi, perquè la idea de “Joies robades” assumeix el repte arriscat de versionar, entre d'altres, “Para vivir” de Pablo Milanés, “La belleza” de Luis Eduardo Aute o la “Chanson des vieux amants” de Brel, amb comparacions tan odioses com inevitables. Entre d'altres intel·ligències, tanmateix, Joan Isaac sempre ha tingut la virtut d'embolcallar-se de bons músics, tals com els del quartet de la vetllada. Si a casa, ja el seu vinil “Viure” (1977) ens va quedar inservible de tan fregit, Isaac ha de compartir-ne el mèrit amb Manel Camp, responsable d'uns arranjaments amb corda que subjugaven. Voldria no vessar-la atribuint-los a Manel Camp, ja que ara per ara aquell vinil a més d'inservible és introbable, però em sembla que no vaig pas errat perquè l'instint musical de Camp va estar a la base de moltes produccions dels cantautors catalans d'aquells anys.
Part de la sala l'omplíem els que havíem fregit els discos grans, fràgils I negres de Joan Isaac, però hi havia un cert recanvi generacional, tot sigui dit. Només en alguns moments, pocs, el concert es va convertir en una celebració de la nostàlgia, com quan, ja cap al final,
ens va retornar la cançó “A Margalida”, dedicada a la companya de Puig Antich. En aquells minuts ell ja no va tenir cinquanta anys ni calvície ni panxeta: amb aquella veu incòlume, va ser una altra vegada un jove de vint anys indignat davant del crim, i nosaltres un adolescents que començàvem a aprendre, amb aquests germans grans, a parlar.
JOSEP PUJOL I COLL, escriptor
La Vanguardia 2 de diciembre de 2003


Joan Isaac. Per què serà?


2 comentaris:

  1. Bizler siz porno video
    izleyin diye elimizden geleni yaparak en güzel
    sikiş filmlerini
    sitemize yüklüyoruz,
    porno
    denildiği zaman bizden daha iyisi yoktur emin olun,
    türk sikişleri
    olmak üzere birden çok
    porno video kategorisini sizlerin hizmetine sunduk.

    ResponElimina