dimarts, 17 d’octubre de 2017

El proper dijous, 19 d'octubre, Joan Isaac acompanyat al piano pel mestre Antoni-Olaf Sabater, presenta a Manresa l'espectacle de poesia i cançó "Paral·lelismes".
Serà al Cafè teatre Voilà, a les 10 del vespre. Entrades a 12 euros. Podeu reservar-les a entrades@voila.cat.
Us avisem que l'aforament és molt reduït.

diumenge, 15 d’octubre de 2017


Joan Issac: «Intentaré provocar emocions al públic»

Actualitzada 13/10/2017 a les 10:35

El cantautor barceloní parla per a SEGRE del seu nou disc, ‘Manual d’amor’, i del seu imaginari sentimental abans del concert que ofereix diumenge al Cafè del Teatre
«Intentaré provocar emocions al públic»
© «Intentaré provocar emocions al públic» 
JOSÉ LUÍS MARTÍNEZ












Joan Isaac presenta a Lleida el seu nou disc, Manual d’amor, el primer amb noves cançons des d’Em declaro innocent (2011) i just quaranta anys després de la seua icònica A Margalida. La cita serà el diumenge 15 d’octubre (20.30 h, 10 €).
Sabem de la seua estima per la cultura italiana. Té res a veure aquest Manual d’amor amb la pel·lícula homònima?
A vegades, el més difícil a l’acabar un disc és posar-li títol. Removent a la meua videoteca, vaig trobar aquesta preciosa pel·lícula, que resumia estranya i curiosament la idea del disc. L’amor és un sentiment que naix i es transforma i, precisament, les cançons parlen d’això: de l’amor com un sentiment ampli, revolucionari i canviant.
Ha passat molt temps des de la seua col·lecció de cançons pròpies anterior...
Escriure cançons no és un mecanisme automàtic. Sovint, després d’acabar un treball, acabes buit i entres en un període poc prolífic fins que es reprèn de nou el procés creatiu. Manual d’amor és el fruit d’una nova etapa creativa després dels dos projectes anteriors amb temes d’altres autors.
Però no ha parat. Ha publicat el seu primer poemari, Intimissimi,i ha mogut en directe el seu repertori, fins i tot travessant l’Atlàntic.
L’any passat, gairebé el vaig dedicar de forma exclusiva a presentar pertot arreu aquest poemari i ha nascut un projecte anomenat Paral·lelismes, en el qual combino la recitació dels poemes del llibre amb cançons del meu repertori que hi tenen relació. Agrada molt al públic. D’altra banda, segueixo viatjant per l’Amèrica del Sud amb els meus recitals. Allà hi ha un públic molt interessat en la cançó d’autor i no tenen cap problema a escoltar cançons en català, facilitant-los els textos prèviament traduïts. Això no succeeix a l’Estat espanyol, on els cantants catalans no som programats amb normalitat “perquè no se’ns entén”. És molt curiós...
A la maduresa, pot parlar de l’amor perquè l’ha conegut des de totes les perspectives d’edat?
L’amor mou el món, però no entès com a enamorament. L’amor a les coses, els paisatges, els amics, els fills, els somnis, la utopia... Tot forma part d’aquest sentiment poderós, magnífic i destructiu alhora. La maduresa dóna una perspectiva més serena d’aquest sentiment gràcies a l’experiència vital. No renunciaré mai a enamorar-me de persones, projectes i somnis. Hauria de ser obligatori enamorar-se contínuament de la vida mateixa.
No ha defugit mai el compromís social. Amb el que està passant, se li estan refermant les conviccions personals i el compromís?
Jo, que sóc un fill del Maig del 68, crec que estem davant del ressorgiment de la rebel·lia i de la pèrdua de la por. La por l’hem traspassat als poders polítics i econòmics que mouen el món: ara són ells els que tenen por. M’emociona molt la incorporació dels joves a aquesta revolució.
Animi els seus seguidors de Ponent perquè no es perdin el seu recital al Cafè del Teatre.
Com sempre, intentaré provocar emocions en el públic que m’escolti. Per tant, demano que la gent vingui amb plena predisposició per emocionar-se i a disfrutar d’un concert que serà íntim i intens, amb la complicitat d’un gran pianista, Antoni-Olaf Sabater.